domingo, 26 de diciembre de 2010

20/10/2010

Sobre un llenç fet de fulles de tardor,
entre dues roses rojes florides
i dues files de perfectes perles
hi ha dues joies sense parangó.

Dos orbes d’ambre. El tresor major.
I tu, arquer imprecis, em disparares;
m’escometeren ànsies de pillatges
d’un botí que no se’n farà partió.

Sense embarcació, ruta ni destí,
el tresor més preuat volguí encalçar:
mes sense rumb resto per molt que cerqui.

Finalment, en somnis se’m dirigí
i la direcció correcta em mostrà.
Així fou com vaig saquejar el botí.

martes, 9 de febrero de 2010

Tretze

XIII
El cel creuà l’alat infant,
arc i fletxes d’acompanyant:
l’escena restà contemplant
((espai))a dalt dels aires.
Clissat ben prest per l’ull traïdor,
pensà que ho tornaria millor,
mes no hi hagué opció pitjor:
((espai))tu no encertares.

Ferit de mort allí jaguí.
-Sageta, no eres per a mi.
Ton objectiu, la teva fi
((espai))ja era complerta
Malhaja si ata existència!
Jo, condemnat amb eficiència.
Per què no mostres indulgència?
((espai))Oh, compadeix-te!

I mentrestant tu, cruel Fortuna,
devorant el meu cor com una
bèstia. Hi escures tota engruna.
((espai))És que ho mereixo?
És ma dissort: no em correspons.
Si es vejés de ma ànima el fons,
cremada per cruels tions,
((espai))jo no menteixo.

Poemes, poemes, poemes. O quelcom que per a mi ho sembla

Aquesta entrada està pensada per a ésser llegida de baix a dalt, com si hi hagués "sub-entrades" dins d'ella. Hi penjaré els poemes que no vaig penjar per que n'estava escrivint per a el concurs de poesia de Maçanet, al qual no m'he presentat (Com ja he dit a un comentari, si llegeixes això, Tània, sigues indulgent. Em vas prometre un assassinat i jo he complert la meva part del tracte: No presentar-me al concurs. XD).

XI(Desembre?)
Una maneta té destresa,
per companya té sa bessona
és bessona, que no siamesa
i també és igual de bufona.

Ara una pilota que salta,
la seva companya ja vola.
Per què no faci carambola,
aquesta és llançada més alta.

A l'aire ballen tres esferes,
Al compàs d'unes àgils mans.
Quina bella dansa, de veres!
En gaudeixen petits i grans.

Prestigioses mans que fan art.
Quina és aquesta bella dansa?
La boleta mai no se'n cansa:
és clar! És l'art del malabar!

X(Desembre?)
Com aquella aigua revoltada,
la que el vent empeny durament,
ferotgement turmentada
així es troba la meva ment.
Per uns pensaments sagetada,
no penso en més darrerament:
ta decisió fou infundada,
saps que no ho dic erròniament.

IX(Novembre?)
Voltat de mediocritat jo neixi.
Al meu poble era un simple jornaler;
m'havia resignat a aquest paper:
la meva vida seria sempre així.

Amb ton obscur bes d'allà poguí eixir.
D'humans innocents jo m'omplo el pedrer,
beure sang per a viure, això he de fer:
és l'elixir de la vida carmesí.

Gràcies a ella ara uso arbres de bastons.
Esquivar bales per a mi és tant fàcil,
com per als mortals si fossin balons.

Puc veure els microbis grans com botons.
Un salt de la meva figura gràcil
i puc fer la competència als avions.

VIII(Octubre?)
Com la de March difícil decisió,
entre dos fruits hauré d'escollir jo.
No sóc com ell, per a mi és diferent:
cap de les dues estaria malament.

No us volia crear la separació,
mentre estaves amb un altre noi, no.
Ho decidireu voluntàriament:
les sagetes agrediren ma ment.

Triangle amorós unidireccional:
Ònix i Or, us estimo a ambdues igual.
Ara n’estic segur: no tinc res clar.

Ara n’estic segur: això no és normal;
no sé si és comú, però sí que fa mal.
Resta inconclús, es que no puc triar.

VII(Octubre?)
Creia conèixer la realitat;
al meu parer jo hi veia amb claredat.
No veia la lent color gris pastós:
jo no et coneixia; estava confós.

La teva llum trencà ma obscuritat,
de la confusió eterna m'has salvat.
A ton costat veig formes i colors:
el món es millor si estem sols els dos.

Si estas lluny de mi i no et puc contemplar:
retorn al passat! Que ja ve la lent!
Fermo fort els ulls i et veig amb la ment.

Per què allò real m'ha d'interessar?
si no en formes part, no vull el present.
Es millor somniar indefinidament.

V (?)
A un noi de gran testa
(Plagiadeta lleu i plana)

Un noi a una testa enganxat,
no dorm planer, ho fa inclinat,
aquest noi és en Capcigrany,
tant farcit de mal i engany.
Ah Capcigrany, cigrany cigrany,
tant farcit de mal i engany!

Benhagen, Capcigrany, les estaques,
d’aquell bosc de Vidreres,
on perderes la virginitat
anal. No en patiren mal elles,
i no se sap què ha passat.
Ah Capcigrany, cigrany cigrany,
tant farcit de mal i engany!

Tens la boca adormida,
i la llengua podrida,
no vocalitzes, no podries.
T’hi caldria una puntada,
de bota ben ferrada.
Ah Capcigrany, cigrany cigrany,
tant farcit de mal i engany!

Té el caparró ben buit,
qui amb tu passeja de nit,
no es pot fer tal follia,
ja que és acte delictiu,
que no surtis de dia.
Ah Capcigrany, cigrany cigrany,
tant farcit de mal i engany!

Capcigrany qui a tu s’acosta,
rep un fort cop de closca,
al pubis, no més enllà,
que amb fèmina o bergant,
és ta forma de cardar.
Ah Capcigrany, cigrany cigrany,
tant farcit de mal i engany!

IV(Setembre)
Vermell, marró, groc o rosat,
de colors cap no n'és malvat.
L'arc de Sant Martí de la pell
és de l'ésser humà el més bell.

Diabòlic és el qui malpensa
que hi ha un únic color millor.
Un tou fonament ho defensa,
ben buit té el cap aquest senyor.

Jo m'estimo les coloraines,
com més en serem més riurem.
Sonaran alegres dolçaines
i tots plegats ho ballarem.

Dins de la acolorida festa,
l'esquerp senyor no hi pot entrar:
"Tu tenir l'entrada barrada
si algun color discriminar"

III(Setembre?)
M'aturo a reflexionar
on hem anat a parar.
Si jo tinc bon capital
el que ells morin tan se val.

No et xiulen les orelles?
Maleit, cent mil estelles
clavades a tes mans velles.
No n'eren còmplices, elles?

Oh! Que bé, t'has enriquit!
Però xuclant com un mosquit,
deixes la gent sense llit:
t'és igual ser un assassí.

Visca la revolució
maleit explotador
per que guanyis tu ho faig jo
no mereixes ni menció.

Potser vós m'acusareu
de ser un galifardeu
respecte no mereixeu;
més aviat un cop de peu.


II (Setembre?)
Amb paciència s’engalana,
dins del seu de llums vestit.
Quina pinta més ufana!
L’espectacle està servit.

El brau dins la cambra fosca,
a discreció esbatussat.
"Amb això el toro s’alegra",
explica l’encarregat.

I cap al ruedo ja surt,
cap al seu funest destí
i ja l’home d’or l’espera:
"Podré torturar-lo al fí".

La banderilla assassina:
"Més alegre estarà el brau!"
Un plany que és rebut amb sorna,
en això la festa rau.

Valent torero amb l’espasa,
el pallasso de la mort,
al cos del toro la clava:
no ho fa recte; va de tort.

Pobre brau, no mor a l’acte;
ell va expirant lentament.
De cop cap al terra va:
sona un fort aplaudiment.

Li roben cua i orelles,
ja com a burla final.
"Com gaudeixen ells i elles
de la fiesta Nazi-onal!"


15-10-09 (És l'únic del que tinc data concreta)
I
De fils d’or sobre ta mirada penjen
onades, que n’es feta de maragda;
quan ets feliç a cada riallada,
marfil i argent en harmonia es troben.

Ton rostre dues roses embolcallen,
textura de seda acaramelada.
Venus està ridiculitzada
si tos llavis amb alegria riuen.

Senhal no tinc, per a tu no me’n cal.
A l’amor i a la guerra tot s’hi val:
llavors robar-te una fina besada.

Amb aquesta imatge com de postal,
en la que no hi pot prendre part el mal,
la meva amor es troba declarada.

domingo, 18 de octubre de 2009

Substituint la rosa

Primer poema escrit de forma "seriosa" que recordo. Va ser un regal que vaig fer per sant Jordi (i és un dels que rellegeixo i penso "Uff... Quin desastre!"). Tot i això el penjaré per a que el lector vegi la progressió estilística i tot el ja comentat a l'entrada inicial del blog.

A part d'art no et puc regalar res avui
res seria millor que allò que ha estat
creat, el que és fruit del treball pacient,
ardu d'enllar els mots líricament.

Prenc la ploma i començo a produir;
de tants versos ja me n'he cansat:
en tinc a cabassos mes no tots valen
n'hi ha de dolents i cal un destriament.

Diada de Sant Jordi; dia del llibre
enlloc d'una rosa et dono poesia;
dites aquestes paraules de cortesia
puc deixar reposar la ploma: ja és lliure!

Canvi de blog instantani!

He decidit donar un nou us al blog i digitalitzar tots els meus poemes escrits a ploma, siguin bons o dolents. Que no pateixi el meu hipotètic i habitual lector, que he guardat totes les entrades antigues i comentaris per a si posteriorment els necessito o, simplement, per a rellegir-los quan calgui.
Que consti que hi ha poemes que rellegits ara penso: "Uff... Quin desastre!". Però tot i això els inclouré per tal que es vegi la progressió en l'estil i el nivell dels poemes (o el que fossin al principi).

PD: Oblidava comentar que il·lustraré tots els poemes que pugui.